 |
 |
Els atractius de la zona del Cardener estan formats per imponents paisatges, tan diferents els uns dels altres, que mereixen ser coneguts de ben a prop.
Per descobrir pam a pam rieres i fonts, boscos i conreus, molins i torres, esglésies i castells i masies disseminades podeu fer-ho a través dels nostres camins a peu, en BTT o a cavall.
El poble de Súria ocupa la vall erosionada pel Cardener i es troba entre la serra de Castelltallat, la serra de Castelladral i els altiplans de Castellnou.
Mig Món és una falla que es troba a la riba esquerra del riu Cardener, així com
la riera de Coaner, que es localitza a ponent de Súria, al costat de l'antic camí que va cap a Coaner ( conjunt medieval d'interès excepcional ).
Al voltant de la riera del Tordell, que aboca les seves aigües al riu Cardener i una part de la qual es troba al municipi de Navàs, hi ha conreus de regadiu, dedicats a tubercles, hortalisses i fruiters.
Aquests tres indrets situats pels voltants de Súria, mostren estructures relacionades amb les falles.
El Pla de Reguant és un bosc de ribera situat al sud del nucli urbà de Súria, al marge dret del riu Cardener.
El meandre que fa el riu en aquesta zona ha afavorit que es formés l'actual bosc de ribera de 19 hectàrees, el més gran de la Catalunya central.
El Pla de Reguant, a l'extrem de la serra de Castelltallat i també a mig camí entre el mar i els Pirineus, fa que la seva biodiversitat sigui especialment rica.
Molt a prop d'aquí, a l'indret anomenat el Salí, l'any 1912 es van descobrir les sals potàssiques.
Navàs s'estèn per la conca del Cardener, que travessa el terme de nord a sud. El relleu de Navàs es configura a través de dues valls fluvials ( Cardener i Llobregat ) i d'un altiplà, la serra de Castelladral, on s'assoleix l'alçada màxima del terme ( 711 m.).
L'acció de l'aigua ha anat modelant l'altiplà, formant entre d'altres la riera del Tordell, que conflueix al Cardener.
El percentatge més gran de superfície està ocupat per terreny forestal, entremig del qual es troben algunes explotacions agrícoles.
El municipi de Santpedor, situat al pla de Bages, presenta un relleu pla ( fet que li ha permès un aprofitament agrícola ) i és drenat per la riera de riu d'Or, que travessa el terme de nord a sud.
Els aigüamolls de la Bòbila estan situats al sud de Santpedor, en els terrenys que ocupava l'antiga bòbila.
Destaca per l'elevat interès faunístic i és un dels escassos hàbitats humits del pla de Bages i això fa que s'hi aturin espècies poc observades en aquesta comarca. Les actuacions de condicionament van incloure la instal·lació d'un aguait per a l'observació de la fauna.
El relleu del municipi de Sant Mateu de Bages és força accidentat amb la serra de Castelltallat, l'alçada màxima de la qual és de 936 m. i és travessat per les rieres de Salo i Coaner, afluents del marge dret del Cardener.
Hi trobem una de les masses forestals més importants de la comarca, que han permès que un 70% de la superfície municipal sigui ocupada per boscos de pi blanc, pinassa i alzinars.
Aquesta zona es va veure molt afectada pels incendis de 1994 i 1998. Actualment s'hi pot veure la regeneració de la vegetació.
Extensa plana situada a l'extrem occidental del pla de Bages, dins el terme de Sant Joan de Vilatorrada, excepte un petit extrem que correspon al de Santpedor.
S´hi apleguen el conreu cerealístic, els boscos, la bardissa i l'aigüamoll. Els torrents de Joncadella i Fondo augmenten la seva biodiversitat amb la seva vegetació de ribera.
La seva situació, just al costat del curs del Cardener, permet l'observació de gran varietat d'ocells que segueixen el curs fluvial com a ruta migratòria.
El terme de Sant Joan de Vilatorrada, dins el pla de Bages, està format per uns relleus suaus que es contraposen a una sèrie d'elevacions: Jaumendreu, Montcunill i Collbaix.
Collbaix s'enlaira sobtadament a ponent del pla de Bages. Les valls excavades per les rieres de Fonollosa al costat nord i Rajadell al sud, retallen i enalteixen més encara la figura de Collbaix.
La xarxa hidrogràfica del municipi de Rajadell es configura al voltant de la riera de Rajadell, afluent del Cardener, que ha format una vall que travessa el terme des de llevant fins a ponent.
Es tracta d'una vall llarga i estreta, que ofereix petites planes fèrtils durant el seu recorregut. Les fonts de l'Arrel i del Rauric, a la dreta del Torrent de l'Infern, i la font de la Girada, són les tres fonts més destacades de la vall.
Aquesta vall ha estat el camí natural de comunicació del Bages amb la Segarra i l'Urgell.
La serra de Can Torre i les valls de Grevalosa i Canyelles es troben a l'extrem sud-oest de la comarca, als termes de Castellfollit i Rajadell, excepte un petit extrem de la vall de Grevalosa, inclòs en el d'Aguilar de Segarra.
El paisatge és molt accidentat, amb alçades que van des dels 400 m al fons de les valls fins als 882 m del Cogulló de can Torre. Malgrat la baixa pluviometria, la riera de Grevalosa i el torrent de Canyelles han configurat zones humides on viu vegetació força interessant.
Aquest itinerari transcorre al llarg de la riera d'Hortons, des del riu Cardener, on aboca les seves aigües, fins al capdamunt del municipi de Súria. Té una llargada de 9.5 km.
És una ruta tancada que té l'inici i el final a la sortida del Poble Vell de Súria. En el seu recorregut podreu conèixer la riquesa patrimonial d'aquest municipi i entendre el passat i el present agrícola de Súria ( barraques de vinya, molins, necròpolis medievals, balmes sepulcrals, etc. ).
El camí que aquí es proposa segueix la petita vall formada per la riera d'Hortons i circula per cada un dels seus vessants. No hi ha grans desnivells i es pot fer fàcilment a peu.
Està completament senyalitzat com a sender local amb els colors blanc i verd propis d'aquest tipus de senders i senyals i plafons que donen informació del patrimoni cultural i paisatgístic que hi trobareu.
Connexions: Connecta amb el PR-C 134, sender de petit recorregut de
30 km al voltant del municipi de Súria.
L'itinerari que proposem té un recorregut de 9 km i arriba fins un dels llocs més visitats del municipi de Castellfollit del Boix: el Cogulló, muntanya de 887 m, des d'on podrem gaudir d'una àmplia vista sobre el Cadí, el Pedraforca, Montserrat, etc.
En el seu cim s'hi celebra cada any l'aplec de l'11 de setembre, on acudeixen també els pobles de Maians i Rajadell, entre d'altres.
Una vegada haguem arribat al cim de el Cogulló veurem, ajudats per una taula de direccions, informació de què és cada un dels llocs que veiem des d'aquesta fabulosa talaia. Abans de tornar a baixar cap al poble, podem deixar constància en el llibre de firmes de la nostra estada en aquest indret.
Per a més informació: consorcicardener@diba.es
La Ruta dels Maquis és un traçat d'uns 51 km entre Berga i Castellnou de Bages, pensat per a ser recorregut amb BTT.
Segueix camins que van ser pas freqüent de personatges històrics.
Alguns dels punts per on passa estan directament relacionats amb episodis
prou coneguts com la mort del famós Caracremada a prop de la Torre de
Castellnou de Bages.
Amb una senyalització acurada i abundant tindrem poques dificultats
per seguir un recorregut farcit de punts de gran interès i bellesa,
de cases pairals, ermites i petits nuclis rurals. Els pictogrames ens
indicaran la direcció a seguir i la distància fins a la meta, i també
les característiques dels llocs que visitarem.
Itinerari Vermell: Cal Xamal ( 9,3 km )
Plaça de l'Església - Cal Fontanet - Santa Maria del Grau - Dipòsit
de l'aigua - Xamal - Gardela - Tatjer - Plaça de l'Església
Itinerari Verd: Torrent de Cantacorbs ( 2,5 km )
Plaça de l'Església - Cal Regaret - Font de Cal Regaret - Cal Mongia
- Cal Sadurní - Font d'Oliveres - Cal Cabot - Plaça de l'Església
Itinerari Blau: Pla de Fals ( 8,9 km )
Plaça de l'Església - Cal Cabot - La Torra - Cruïlla camí a Collbaix
- Cal Massana - Font dels Pins - Torres de Fals - La Creu - Ermita de
Santa Maria del Grau - Tatjer - Cal Jan - Plaça de l'Església
Itinerari Groc: Collbaix ( 11 km )
Plaça de l'Església - La Torra - Cal Domingo - La Bauma - Xiscarret
- Collet - Font dels Pins - Torres de Fals Enllaça amb Pla de Fals
