


AGUILAR DE SEGARRA
|
CALLÚS
|
CASTELLFOLLIT DEL BOIX
|
CASTELLNOU DE BAGES
|
FONOLLOSA
|
NAVÀS
|
RAJADELL
|
SANT JOAN DE VILATORRADA
|
SANT MATEU DE BAGES
|
SANTPEDOR
|
SÚRIA
|
AGUILAR DE SEGARRA
Situat al límit oriental del Bages, en contacte amb la Segarra i l'Anoia, està format pels pobles d'Aguilar i de Castellar. Hi ha, encara, el barri de l' Estació, el de Sant Miquel, el nucli de Les Coromines i el Raval, a més de nombroses masies disseminades, algunes de les quals amb esglésies i capelles d' origen romànic o gòtic. L' activitat principal són els conreus de secà i el bestiar. Entre els edificis d' importància arquitectònica cal esmentar els castells d' Aguilar i de Castellar i les capelles o esglésies de Sant Andreu d' Aguilar, Sant Miquel de Castellar, Santa Magdalena de Còdol-Rodón, Santa Maria de les Coromines i Santa Maria del Grauet.
El Cardener travessa
el terme municipal de Callús de nord a sud. Avui, en el seu recorregut,
el riu dóna vida a atractius paisatges i, en un passat no gaire llunyà,
era la font d'energia de les fàbriques i les seves colònies. El terme municipal
inclou l'antiga parròquia de Sant Sadurní, datada al segle XII, i l'església
de Viladelleva, construcció del romànic català més tardà, ja que s'edificà
avançat el segle XII.
Castellfollit
del Boix és un poble que alberga el centre geogràfic de Catalunya ("El Cogulló").
La seva riquesa cultural, que ja ve de l' època dels Íbers i dels Romans,
l' hospitalitat dels seus habitants i la diversitat paisatgística, el fan
un lloc d' atractiu incomparable. De l' àmplia varietat gastronòmica que
hi trobareu, cal destacar: les mongetes de Castellfollit del Boix, vins
amb Denominació d'Origen (Pla de Bages) i els cargols.
Situat en un accidentat relleu geogràfic que propicia l' existència d' impressionants miradors, Castellnou és avui un nucli creixent d' estiueig i segona residència. A cavall entre el Llobregat i el Cardener, abans d' entrar al Pla de Bages, el terme és dominat per extensos boscos de pins, combinats amb alzinars i alguna roureda. Enmig de la massa forestal, tancada de petites explotacions agràries, hi ha els petits veïnats de Castellnou i Argençola, amb les esglésies romàniques de Sant Andreu i Santa Margarida.
Els antics nuclis
de Fonollosa, Camps i Fals, de profundes ressonàncies medievals, i el més
modern, Canet de Fals, formen aquest disseminat municipi, situat al vessant
occidental del riu. El seu terme, poblat de boscos de pi, s' estén
des del peu de la serra de Castelltallat fins a l' altiplà sobre el Cardener.
Les torres del castell de Fals, documentades al segle X, i l' ermita romànica
de Santa Maria del Grau ( segle XIII ), entre d' altres, són testimonis
de la importància històrica d'aquest municipi.
Navàs és un extens municipi que s' estén entre els rius Llobregat i Cardener. Els seus nuclis són testimonis vius de la història. Castelladral va néixer al segle X i formava part de la ruta de la sal. D' època medieval són també Sant Cugat del Racó -magnífica església romànica- i Santa Fe de Valldeperes.
Navàs, avui nucli principal, comença a despuntar al segle XVIII i es consolida durant la industrialització , i conserva alguns destacats exemples d' arquitectura modernista. Del període industrial és també l' antiga colònia de Palà de Torroella.
La massissa edificació
gòtica de l' antic castell senyoreja el Nucli Antic de Rajadell. Al seu
voltant s' agrupen les cases del poble, amb l' església de Sant Iscle i
Santa Victòria i el Museu-Pinacoteca. La riera del mateix nom travessa el
terme d' oest a est, des del vessant oriental de l' altiplà de Calaf a les
aigües del Cardener, passant per accidentats paratges, curulls de fonts.
És una geografia accidentada, amb nombroses serretes, planells i turons,
de poblament antic, com ho prova la Vil·la Romana de Sant Amanç.
Al costat de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada és la segona població del Bages pel que fa al nombre d'habitants. Juntament amb Sant Martí de Torruella, conformen el municipi actual i la seva història documentada es remunta al segle XI. Disseminats pel terme, hi ha importants masos, testimonis de la important tradició agrícola que tingué la zona. El Santuari de Joncadella, la Mare de Déu del qual és patrona del pla del Bages, forma part del seu terme municipal.
L' any 1840, l' agrupació de diversos nuclis donà lloc al municipi més gran de la província de Barcelona, que avui agrupa les entitats de Sant Mateu de Bages, Castelltallat, Coaner, Salo, l' antiga colònia fabril de Valls de Torruella i un important conjunt de masies disseminades per aquest extens terme municipal, que des del Castelltallat muntanyós baixa fins a la ribera del Cardener. El municipi es troba pigat de petites edificacions romàniques, de les quals destaca l' isolat conjunt llombard de Coaner.
El nucli antic
de Santpedor ha preservat l' esperit i la forma de l' antiga estructura
urbanística de vila reial, que va conèixer un període d' important esplendor
durant el segle XIV, fou afavorida per diversos privilegis dels reis catalans
i va arribar a tenir la consideració de "carrer de Barcelona". A través
de tres portals de pedra, vestigis de l' antiga muralla de 1369 s' accedeix
a un conjunt de carrers de traçat irregular, emmarcats per edificis de pedra
que presenten nombrosos detallsde l'arquitectura romànica i gòtica.
La seva posició
elevada dominant el curs del Cardener, féu de Súria una important plaça
forta, primer en les lluites contra els sarraïns i després amb el comerç
de la sal i, encara al segle XIX, en les guerres carlines. El Poble Vell,
edificat al voltant del castell en un espai estret i emmurallat, conserva
tota la seva fisonomia medieval de carrers estrets, arcades i porxos. Més
enllà del poble nou hi trobem l'eixample, marcat per la industrialització
i les mines de potassa, i el bosc de ribera del pla de Reguant, d'un alt
interès ecològic, que alberga una biodiversitat excepcional en flora i fauna.